Y SE QUEDÓ...

Y SE QUEDÓ...


Guardará la memoria silenciosa
cuanto se desglosa y lo instransferible,
esta verdad de un amor imposible,
su raíz, su aroma, la espina y la rosa.

Guardará el alma su presecia
con la vigencia perenne del suspiro,
todos mis latidos llevarán su rúbrica
y esta música que mueve mis esencias...

Con el corazón sonando a tí...

12 de noviembre de 2009

AMO




Amo tus entregas
vestidas de misterio,
cuan desvistes los velos
en pieles de poemas
que suspiran, que queman,
que llegan tan adentro
y bien cierto despliegan
en venas donde te llevo
tan sentimiento que me encelas

y me estrellas en tus dentros.



AMO CON TODA ESENCIA...



Safe Creative #0912115102008

2 comentarios:

qui sap si... dijo...

Vens a mi i guardes
amb silenci
allò que canten els ulls,
em parles retenint els mots
com si perles fossin
amb temor de perdre.
És amor que guardes,
sabent que no pot ser nostre,
és amor que crema
quan les mans es freguen.
Vens a mi sabent
que lluito per apropar-me
i fer nostre el moment
de renéixer l’un amb l’altre.
És amor que guardes,
enfonsant poc a poc
les muralles
que ens separen.

Mayte S. dijo...

Gracies per regalar-me l´impuls que te s´ha mogut.

Salutacions omplides d´esencia.